La meva Cristina i altres contes

"A dintre meu, tot i que no era morta, no hi havia res que fos viu del tot."

   La Meva Cristina i altres contes

   Mercè Rodoreda

   Barcelona : Edicions 62, 2020. 207 pàgines.

   Nota: 💖💖💖

"Les coses mortes em trasbalsen. I les vives m'atorrollen."

"només cridava quan no tenia raó, i no en tenia mai."

"Mentre hi penso el tinc."

"som aquest glop de sol que va senyalant el temps sobre les rajoles del meu humil despatx dormitori saló racó de meditacions."

Potser és una cosa que no ha passat mai a la vida, però contra la por no es pot fer res."

"M'havia tornat peix. I ho vaig ser durant molts anys."

"Un home sol, a la llarga, agafa manies... petites manies... manies que no es poden explicar a segons qui perquè les manies dels altres gairebé sempre fan riure, però manies que ajuden a tirar endavant, a passar del dia a la nit i de la nit al dia, d'un mes a un altre i d'un any a l'any vinent... manies que fan companyia."

"Un secret explicat és un secret mort."

"Dintre de mi no hi ha res."

"Em vaig estimar més haver de menjar un mariner que no coneixia que no pas haver-me'n de menjar un de conegut."

Avorrida SINOPSI per aquella gent que necessita saber de què va:

Els contes d’aquest volum mostren una voluntat de renovar el gènere.L’escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa donen com a resultat uns contes d’abast universal que s’allunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars.