Lliçons d'abisme

"El meu home era el típic exemplar de senyor que explica coses que es pensa que als altres ens interessarà saber."

   Lliçons d'abisme
   Mar Bosch Oliveras 

   Barcelona : Empúries, 2025. 222 p.

   Nota: 💖💖

"La pau, senyors, sol redimir la trempera."

"Ets suficient."

"No hi ha ningú que sàpiga ben bé com és cada persona."

"El mal és parar-nos a pensar en els inconvenients d'haver nascut."

"Un veí d'aquests que sempre saben què fer a casa dels altres."

"Necessiten inventar-se algun sentit per a les coses. Tot ho fem, però ells (artistes) ho volen fer maco."

"L'home que cultiva silenci no gasta misericòrdia quan és hora de fer mal"

"Mai es llevaria sobresaltat, mai tindria la necessitat de concedir-se cinc minuts més ni es penediria d'haver anat a dormir massa tard."

"La gent es mira un punt indefinit que sempre és enllà de tothom"

Durant la lectura, estic molt d'acord amb algunes notes a peu de pàgina:

"Això no és un relat de ficció."

"Aquest relat és un galimaties."

"Si vull un puzzle, me'n compro un."

Avorrida SINOPSI per aquella gent que necessita saber de què va:

En els contes de Lliçons d’abisme allò més quotidià es precipita: una dona que li cau del cel l’home que desitja; un marit que s’escapa per la porta del darrere; una mare que ha d’inventar-se històries per explicar la mort del fill; un món que s’acaba dins una fleca, dins un calaix, rere una cascada... Cada història és una exploració del que passa quan la vida es cargola, quan el que semblava segur deixa de ser-ho. Però el llibre continua entre línies, perquè hi intervenen unes notes al peu amb vida pròpia: són el relat d’un enigmàtic narrador, irònic i obstinat, que es dedica a comentar, matisar o contradir els contes i converteix la lectura en un joc de complicitat i desafiament.