La paret

Al meu món no hi havia cap mena de seguretat, només perills que venien de totes bandes i feina dura.

La paret 

Die Wand / Marlen Haushofer 

Traducció de Carlota Gurt Daví

Barcelona : Angle Editorial, 2023. 294 p. 

Nota: 💖💖💖💖

Em trobo en l'obligació d'escriure si no vull perdre el seny.

M'he de guardar de quedar-me mirant el crepuscle i passant por.

L'únic enemic que havia conegut en tota la meva vida eren els humans.

Totes les persones per les quals havia mentit tota la vida per amor ja són mortes.

Esperar i procurar continuar viva.

Una persona no es converteix mai en un animal sinó que cau en un abisme més enllà de l'animalitat.

La imaginació converteix les persones en éssers hipersensibles, vulnerables i desvalguts.

Em posaria a plorar per la meva ineptitud i poca traça.

Com que no estava habituada a la feina dura, sempre em sentia com si m'haguessin apallissat. També em faltava organitzar-me bé.

Cada tasca l'havia d'aprendre a fer sola a còpia de molts reversos.

Massa sovint i massa temps havia esperat persones o esdeveniments que mai no havien arribat o que havien arribat massa tard, quan ja no tenien cap importància per a mi.

De les coses que havia volgut, n'havia aconseguit poques, i tot el que havia aconseguit, després ja no ho havia volgut.

Ja no soc més que una pell molt fina sobre una muntanya de records.

No sé què hauria passat si no m'hagués obligat a mi mateixa a complir les meves responsabilitats amb els animals, a fer si més no les coses imprescindibles.

El meu únic mestre és ignorant i inculte com jo, perquè soc jo mateixa.

La meva vida ja era prou difícil i esgotadora sense catàstrofes naturals.

Em desperto a l'alba i em llevo de seguida. Si em quedés al llit, començaria a pensar.

Nadal va deixar de ser una festa, per ser només un dia en què, seguint els costums, ens regalàvem coses que tanmateix tard o d'hora ens hauríem comprat nosaltres mateixos.

Estic cansada que m'ho arrabassin tot.

Criar un infant són vint anys, matar-lo són deu segons.

Els animals solitaris sempre han d'estar alerta i preparats per fugir.

M'havia allunyat de mi mateix tant com li és possible a una persona, i sabia que aquell estat no podia durar si volia continuar viva.

Quan ens sentim sols i desgraciats, abracem amb gust fins i tot l'amistat dels nostres parents més llunyans.

Avorrida SINOPSI per aquella gent que necessita saber de què va:

Inexplicablement aïllada per una paret invisible que la separa de la resta del món, que ha quedat petrificat per causes desconegudes, la protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d’alta muntanya, només amb la companyia d’alguns animals. L’única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural.